En un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
I el mirall contestava :
- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
- La més bella és Blancaneu.
Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.
Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.
Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.
Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:
- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?
- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.
Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.
Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.
En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.
En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d'ella. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.
Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.
I el mirall contestava :
- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
- La més bella és Blancaneu.
Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.
Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.
Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.
Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:
- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?
- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.
Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.
Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.
En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.
En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d'ella. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.
Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari ...