JA FALTA POC PER ACABAR EL CARNAVAL D'ENGUANY

La darrera fase de la seqüència ritual de molts carnavals catalans és l'Enterrament del Carnestoltes. Es tracta d'una cerimònia que escenifica la fi del regnat del Carnestoltes i la fi de les activitats carnestoltenques. Comença amb la representació, més o menys elaborada, del judici al ninot o disfressa que personifica el temps carnavalesc i que llegeix el seu testament abans de ser públicament condemnat a mort, enmig dels plors dels seus seguidors. Una cercavila, coneguda amb el nom de Rua Mortuòria participada per personatges extravagants recorre els principals carrers de la població i acaba amb l'execució sumària del Carnestoltes mitjançant la seva crema o llançament a una foguera. D'aquesta manera es dóna per acabat el temps de Carnaval.

La cerimònia d'Enterrament d'En Carnestoltes té lloc Dimecres de Cendra. Comença a mitja tarda amb la formació d’un Seguici Mortuori que va des del lloc on ha tingut lloc la vetlla fins a un indret a l'aire lliure de la ciutat, on es cremen les restes del difunt i es procedeix a l'enterrament d'una de les seves parts. El Seguici Mortuori es desenvolupa com una lluita entre els personatges afins a Sa Majestat i la Quaresma i els seus acòlits i està format per una vintena de personatges diferents.
L'encapçalen els tabalers amb llur tocar fúnebre i els armats custodiant el carruatge mortuori amb el taüt i el difunt. Seguidament hi ha tota la comitiva fúnebre: la Pàjara (una desconsolada i bestial vídua), les Ploraneres (vestides de negre i amb grans pameles), els Nans (que representen el dol de certs personatges de la ciutat), la Coral de les Absoltes (un grup de veus que acomiaden amb llastimosos càntics les despulles del Rei), els Membres del Jurat, els Diables (que encenen la nit amb els foc de torxes i forques), els Esquelets (que representen la mort i acompanyen les restes del Carnestoltes durant tot el seguici) i el Fantasma de la Mort (un espectre de grans dimensions cobert de grises glassades). Per la part de la Quaresma intervenen en el seguici l'Esparver (un ocellot fervent seguidor de la Quaresma), els Quaresmots (éssers calbs i nas punxegut, emissaris de l'Esparver i de la Quaresma), les donzelles (virginals noietes vestides de festa amb intenció de continuar ballant), el Bisbe (mestre de cerimònies), els Set Mals (els penons que representen els set pecats capitals portats per encaputxats tenebrosos), els Bastoners (un grup de braus humans que a cop de bastó lluiten amb l'Esparver per tal d'aturar el funest futur que ell augura) i els músics.
Una vegada la comitiva fúnebre arriba al seu destí final es procedeix al clímax de la representació: la crema del Carnestoltes. Els diables roben el taüt per llençar-lo a la foguera mentre el bisbe llegeix el testament del personatge, un conjunt de paraules que satiritzen diferents aspectes de l'actualitat local. Mentre el taüt crema, els esquelets i el Fantasma de la Mort dansen, i finalment s'enlairen dos pilars, que fan arribar l'ànima del difunt al cel, simbolitzada per un globus il·luminats que deixen anar les enxanetes.

A partir d'aleshores es procedeix a l'enterrament d'una part del ninot, salvada de les flames, un acte que dóna pas a un sopar popular, i un ball de festa amb molta música, llum i vi. Redacció: Festes.org

Fotogràfies:Sussietat de l'Embut (Terrassa)